03 d’abril 2010

Cortines blanques
al compàs del mar i
vent descontrolats
surt un aire
de passió i naturalesa
plens de fruita i pintura
per omplir el cos
d'emocions.
On ets pensament fluït i
anímicament neutral?
Et busco i no et puc trobar,
potser hauria de canviar els ulls
i mirar-te amb altres mans
i tocar-te amb diferents sons.
Vine a mi com
amor no cercat
però desitjat i somiat.
Tot és un somni
d'il•lusions i sentiments.
Però sé que et trobaré.
Algun dia sí,
SÍ ho faré.

3 comentaris:

  1. M´agrada com escrius el que escrius. I si, segurament trobaras algun dia, si ho faras. Segur

    ResponElimina
  2. Valla, me gusta la verdad q si y desde luego me gustaria ver lo q pintas, jej me has intrigado.
    Bueno como ves encontre tu blog y espero q este sea el comienzo de una comunicacion bien fluida jej. No desaparezcas q no hay muchas como tu.

    ResponElimina