Deixa de jugar al meu cap.
Sento veus que em murmuren
i em parlen de tu,
capgires els mobles de lloc,
apagues els llums i
encens el foc.
De tan en tan les veus juguen
i em sacsegen amb violència, sense pietat.
Em feres creure que eres cavaller
sense cicle, que el temps es parava.
Com Lluna d'una cara em vas mostrar
la sinceritat, tendresa i les teves pors.
Em vengueres castells de palla,
somnis de cartó,
jardins d'espines
i carícies d'espases afilades.
Mal venedor!
Fuig amb les teves pors i somnis enfora.
No vull l'altra cara de la Lluna,
ni núvols que la tapin.
Ja he vist al diable!
Tanca sa porta i no tornis.
No tornis.
No!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada