Fa un any vaig conèixer una llumeta perduda enmig del món.
Bé, realment us dic que estava perduda però, si em prometeu que mai li direu,
us puc confessar que ella sap ben bé d'on ve i cap on vol anar.
Dues llumetes, llumeta i llumota diria jo,
es van trobar un dia jugant al monopoly.
Crec que no van fer falta més de tres mirades per tal
de saber que eren fetes de sa mateixa pasta,
que alguna cosa del destí les havia unides aquell principi d'estiu
en aquell mateix lloc ple de màgia.
Matins plens de secrets.
Arreglar el món entre cafès i cervesses,
mirades a tios interessants i confessions inconfessables.
Saber que sa paraula locura no és al nostre món,
tot és comprensible i sempre serà admisible
encara que sigui un camí a l'abisme
on l'adrenalina està més que assegurada.
Va ser un estiu carregat de llumetes i llunetes.
Però te diré una cosa ben clara,
sa coa des moix ja pot està cap a dalt o abaix
que tu i jo algun dia ens retrobarem...
