24 de febrer 2011

O blanco o negro... no hay sitio para el gris.


No sé que tiene que me hace enloquecer
cada vez que le miro,
aunque él no se cruce con mi mirada.
Me enloquece cada vez que me hace sonreir,
que me deshace entre sus labios
o que me estremece con sus llantos.

No sé qué tiene, pero así me tiene a mi
sin pensar en nada más que en eso...
en él, en él, en él.

23 de febrer 2011

Deseos que no se entienden...


Como cada noche ella lo deseaba,
pensaba que quizás esa era la noche en que él la abrazaría
y la haría sentir con sus manos aquella libertad
que tanto anhelaba.
Todas las noches pensaba que quizás empezaría ese juego
en el que ella poniéndose de espaldas lo retaba
a acariciarle la espalda como primera etapa hacia un camino más divertido.
Pensaba que no podría resistirse a sentir su piel entre sus dedos,
a descubrir o redescubrir aquellos lugares
que tanto los unían.
Pero, como cada noche, la realidad no era como ella imaginaba.
Aunque ella quisiera sentir que él la deseaba quizás ese no era el momento adecuado,
el día adecuado o quizás la persona adecuada.
Ella buscaba algo que él no veía, que no deseaba,
no luchaba por ella en esa batalla de sabanas y juegos.

Creo que ambos vivían caminos diferentes,
sensaciones distintas entre imaginaciones completamente antagónicas.

Ella lo deseaba,
pero él deseaba más el sueño que las fantasías.






*Foto: cuadro de Jacek Yerka.

20 de febrer 2011




¿Cómo decirte lo que siento por ti sin ninguna palabra?


15 de febrer 2011

Entre tots podem salvar Mallorca


On queden totes aquelles tradicions que tantes generacions han sobreviscut?
Tots aquells personatges que ens feien ballar i cantar de ben petits,
feien que les nostres predines i predins sentissin que ens esteien passant una part de sa seva vida.

Perquè hem canviat ses rondalles mallorquines, carregades de lliçons morals, per comics de personatges americans on tan sols s'hi mostra violència i desigualtats?

Perquè per Pasqua ara són poques ses famílies que queden per dinar de ses panades i robiols que han fet durant tot es dematí? Jo encara record que me deixaven fer una petita ensaïmadeta per posar a nes forn. Me sentia molt orgullosa de poder aportar un granet d'arena a sa feina familiar.

Però sobretot, lo que me fa més mal és que a mesura que esteim destroçant ses nostres tradicions i cultura acceptant com a nostra tot allò que ve de defora, també esteim permetent que es carreguin sa nostra illa. Tots aquells espais màgics, carregats d'olors que et transporten a altres llocs i que et fan saber que ets a un paradís estan sent substituïts per hotels per a que altres puguin disfrutar de sa roca. Això no és disfrutar del que tenim, és ser bufa! Si vols disfrutar de s'illa no te'n vagis a s'Arenal o Magaluf... conviu amb sa gent d'allà!

Realment pas bastanta pena per aquests temes... sobretot per que crec que no esteim fomentant s'esperit crític dels joves que pitgen i pugen, i realment són ells els que el dia de demà també hauran de transmetre aquesta cultura.



Crec que aquesta situació la podem entendre sobretot amb una cançó d'Anegats:

http://www.youtube.com/watch?v=nA4XouGf9ZU

Hi podreu trobar molts de personatges i situacions característiques de sa cultura mallorquina.


I sobretot és important la campanya "SALVEM MALLORCA" que ja fa un temps s'està duent a terme:
http://www.youtube.com/watch?v=tw3gDav09oY



*Lletra cançó anegats "Es missatge és clar"

Dius que rius, per què rius?
Perquè Sor Tomasseta
ja va amb bikini
O perquè en Joan Petit ja és gran
i no balla amb so dit
Que ara va amb monedes
que hi posen els guiris.

I dius que plores, per què plores?
Na Catalina de plaça ja no ven pa
Ni pega cossetes a nes davantal
Se'n va anar de guia per guanyar millor jornal

Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar:
per durar és amb es vells que hem d'estar.
I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,
llegint qualque rondalla
Digau si serà bona sa sobrassada
com se fa una ensaïmada
o una oliva trencada
Un rubiol, una panada,
o lo que era una arada,
i com anava sa història fins ara.

Dius que rius, per què rius?
Perquè en Joanet no cerca sa flor romanial
Ni els seus germans li volen fer cap mal
La varen baratar per un hotel vora la mar

Me dius que plores, per què plores?
Perquè sa ximbomba no sona ni sonarà
Perquè St. Antoni no va beneir es ca
Ara fa sangries amb el Dimoni a nes bar

Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar:
per durar és amb es vells que hem d'estar.
I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,
llegint qualque rondaia
Padri quedau i aixi m'explicau
com torrar a nes
e caliu
i a aprendre a fer es cap viu
Contau-me com feieu abans ses matances,
ball de bot, ses gloses,
i tantes altres coses.

Dius que rius per què rius?
Sa Balanguera té reuma però fila
I filarà encara per molts més anys
Se sent tota sola perquè es jovent no l'ajuda

I dius que plores, per què plores?
Perquè es missatge és clar; sa ferida hem de rentar
I tornar a deixar que brolli nova sang
I si mos cou mos cura, i si mos pica, mos madura

12 de febrer 2011

Vuelven las noches sin dormir.


Sólo te pido que vengas sin rendirte hasta donde haga falta,
que me hagas soñar en aquello que siempre quise
y que nunca te rindas.

Convierte tus palabras en hechos haciendo de los
cuentos la realidad de un día
y de todos los que le siguen.

Hazme creer que siempre estarás aquí aunque
a veces la distancia se larga y los malos ratos parezcan eternos.
Hazme sentir que te adueñas de mi cuerpo,
de mi alma y de mis sueños.

Hazme creer que el amor es posible
y que no es un sueño de la infancia,
deja que vuelva a confiar en ello.

Que las noches llenas de frío y de soledades
marchen con la cola entre las piernas
viendo que aquí ya no tienen nada que hacer,
que se ha levantado un muro infranqueable.

11 de febrer 2011

"El hombre es menos sincero cuando habla por cuenta propia, darle una máscara y os dirá la verdad". Oscar Wilde



¿Y al final qué buscas en la otra persona?
¿Un cuerpo perfecto? Creo que no existen, es más, no me gustan.
¿Un buen amante? Creo que tampoco existe, siempre quedarán sensaciones por conocer...
Podríamos seguir así todo el rato, pero aun así creo que nunca nos podríamos de acuerdo en exactamente qué es lo que más busca una persona en otra.

Lo que sí tengo claro es que necesitamos sentirnos seguros de lo que tenemos a nuestro lado.
Alguien que nos haga creer que cuando el mundo se acabe podremos seguir adelante,
que hoy no se acaba esta noche, sino mañana al levantarnos para empezar un nuevo día juntos.
Que habrá cosas nuevas que hacer pero sin que nos desestabilicen todo lo que tenemos...
que nos haga sentir los dueños del mundo.

Pero creo que no es tan fácil,
estos elementos están en peligro de extinción.


Prefiero la soledad a las mentiras,
los llantos a las risas interpretadas,
el dolor a los amagos...
la individualidad a compartirte.

05 de febrer 2011

Sa Roca


Passi el que passi no vui que mai mori aquell raconet de jo en que
s'arena i sa màgia de Sa Roca em fa reviure tants moments especials.

03 de febrer 2011

Cerrado temporalmente por NO vacaciones


Estos días tengo muchas ganas de escribir pero no tengo tiempo de elaborarlo.
Mi vida se centra en mi escritorio y mis apuntes.
De vez en cuando voy a ver a mis gatos, a ver qué me cuentan...
desde debajo de la ventana me llaman que vaya a verlos.

Pero conmigo siempre llevo encima bolígrafo y papel
para que no se me escape aquello que nace y muere fugazmente.


Hasta pronto!