Saps què passa? Realment penso que no tens res a amagar.
Deixem el passat allà on és, enfora... ben enfora.
Està clar que som el que som pel que hem viscut,
però tot és moldejable i canviant.
Facem del nostre lloc d'encontre un raconet on poder canviar
tot allò que no ens agrada, posem-hi un baul on tancar les penes
i deixar podrir-se aquella gent i mals que ens han romput per dindre.
Però obre amb mi una finestreta ben petita per on poc a poc
entri llum i ens torri les pells...
No sé si serà etern, però aprendrem un de l'altra.
Farem viatges cap a la Lluna i ens contemplarem
en uns anys pensant que el que és important és que ens estimam
tal com som.
I així és, tal com ets....
Farem viatges cap a la Lluna i ens contemplarem
en uns anys pensant que el que és important és que ens estimam
tal com som.
I així és, tal com ets....
Quan no tens res a magar tot sembla una mica mes faci.
ResponEliminapetons
Se extraña leerte, Lluna. Un beso!
ResponElimina