Quan ja no saps què penses,
que sents o què vols...
Quan les nits se fan eternes
sense poder veure aquella sensació
d'intimitat i de tendresa.
Quan ja la sal no té sabor
i enyores la dolçor,
les ferides son indolores
i els somnis són desitjos i
més enllà hi ha ambicions.
Escales impossibles de pujar.
No puc pujar cap escaló,
em quedo on sóc encara que
faci fred i la Lluna no sigui plena.
I sí, potser somio la lluna creixent,
nits contades de passions i
límits inexistents més allà de la pell,
camins per somnis i il·lusions.
Quantes truites somiades
i quants miratges
que algun dia en obrir els ulls
i poder veure la realitat
em faran mal.
Baixa la vista,
fes veure que no parles aquest idioma
i camina... no deixis de caminar.
Com més lluny, millor...
cap a altres mons!
Gracias por la visita.
ResponEliminaMe encantaría dejarte un comentario sobre el texto, pero no tengo el suficiente dominio de la lengua en la que está escrita, y no llego a comprenderlo del todo.
Un saludo.
Qué bello el sonido d'aquest poema.
ResponEliminaSaludos.
Un altre cop el teu poema ens fa vibrar.
ResponEliminaSols dir-te que m'encata veure el que escrius i com ho dius però pensa que val mes moltes vegades pujar les escales, tenir cames, cap i pulmons preparats per poder-les pujar i llavors quan ets adalt veure el que hi ha abaix i llavors decidir si vols quedar a dalt o prefereixes tornar a baixar... Si, se que la decepció de la realitat quan obris els ulls es molt elevada però no es que el mon sigui dolent si no que realmetn sols veus pinzellades dels desitjos i imaginacions que havies tengut tu per aquell moment...
ResponEliminaUna besada petita!