Un somni d'estiu aprop de la mar.

A certes hores, en les quals el desig floreix i deixa veure el més animal de nosaltres.

Moments en els que oblidem la part racional i ens fondríem sense arribar a  saber de qui és cada una de les gotes de suor que finalment reposen en els llençols.

Faria locures!

Sense pensar-ho dos pics vendria i em deixaria vèncer per les teves mirades intenses i carregades de dolçor, de timidesa. 

Em deixaria embogir per les teves mans quan  m'acaricien l'espatlla. 

Em deixaria endur per corrents carregades de cultura i termes que no estaran mai al meu abast, però que m'il·luminen al néixer de la teva boca.

Deixa que traiem a fora allò que ens fa estar distants i ens refreda, cridem a les ànsies de posseir allò que no és nostre.

Tu.

Jo.

Un somni d'estiu!