a un tacte, a unes carícies...
Dolent és necessitar una veu,
unes paraules, un missatge...
Dolent és voler sentir una respiració,
uns alens, uns gemecs...
Dolent és la gelosia cap aquells que et tenen aprop,
d'aquelles que et desperten els sentits, dels llençols que t'acaronen...
Dolent és tenir espai al llit,
no compartir somnis, no compartir despertars.
...Tot lo dolent és el que manca quan l'altre no hi és,
el que no tens els dies d'absència i que és el que et fa
viure els dies de plenitud i presència.
El més dolent és acostumarse a estar sol i no necessitar a ningú.
ResponEliminaGràcies p'el poema
Una besada