Fes les maletes i fuig enfora.

Allà on les nits no siguin eternes

i on la mar pugui cobrir-te no més que els genolls

els vespres en que et sentis sol 

i només sa Lluna pugui saber de tu.

Dies en que et puguis torrar d'un costat i un altre

allargada a s'arena mentres sents ses ones com protesten

quan xoquen amb ses roques tot fent el mateix so

que les teves idees intentant escapar del teu cos.

Somia amb tot allò que voldries tenir i que tan et costa

perque potser l'aigua algun dia et taparà més que els genolls,

la monotonia haurà expulsat les idees i ja no tendran cabuda al teu cap,

o potser no tendràs temps de fer passar s'arena entre els dits.

No tot és tan gran com pensem,

desitja-ho i lluita per tenir-ho.

Fins i tot la Lluna és possible.