10 d’abril 2011
Incertesa
I per moltes voltes que hi faci sempre acabo pensant el pitjor.
Potser un dia el vent t'arrossegarà més enllà,
a un lloc on ses ones siguin dolces
i s'arena pinti sa teva pell blanca tot deixant-la
més suau que el que pot arribar a ser avui.
Un lloc on descobresquis nous cossos plens de
reconets inhabitats on es necessita sa teva presència i delicadesa,
llocs on tan sols ses teves mans arriben i que els teus pensaments acaricien.
Tenc por d'un dia despertar i saber a ciència certa que has fuit,
que ja no res té importància i que he tornat a fallar.
He tornat a caure a aquell forat que em retorna
al lloc d'on em va costar sortir,
córrer darrera de tu per agafar-te de sa mà i dir-te:
No fugis, vine amb jo... provem-ho.
*Fotografia: Moulin Rouge, París (2011). Caterina
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Detecto un cert sentiment de culpabilitat de esdeveniments dels quals ningú no és culpable.
ResponEliminaD'altra banda uns versos preciosos.
Una abraçada