23 d’abril 2011

Un dia dolent, un dia sense tu.



Dolent és acostumar-se a una pell, 
a un tacte, a unes carícies...
Dolent és necessitar una veu,
unes paraules, un missatge...
Dolent és voler sentir una respiració,
uns alens, uns gemecs...
Dolent és la gelosia cap aquells que et tenen aprop,
d'aquelles que et desperten els sentits, dels llençols que t'acaronen...
Dolent és tenir espai al llit,
no compartir somnis, no compartir despertars.


...Tot lo dolent és el que manca quan l'altre no hi és,
el que no tens els dies d'absència i que és el que et fa 
viure els dies de plenitud i presència.






1 comentari:

  1. El més dolent és acostumarse a estar sol i no necessitar a ningú.
    Gràcies p'el poema
    Una besada

    ResponElimina