Són paraules que corren entre ones que no veim,
que van cap aquí i en uns segons arriben més enllà.
Sons que demanen atenció,
que provoquen imatges i
fan néixer desitjos.
Entre paraules sé allò que em manca,
allò que somi cada nit abans d'entrar a nes llit,
aquest buit on sovint s'encargolen els llençols
que no són recollits per cap ànima.
Descansant de tants moviments i pensaments
que ennigulen actes que un no faria
em deix caure entre records que se mesclen
entre allò que un voldria i allò que un té.
Són paraules que la part racional no atura,
no filtra, i ni tan sols presta atenció.
Com si la repressió de les paraules hagués arribat al seu fi
es diuen coses que potser en altres moments no tendrien cabuda,
vetats per els rumors o per les flames de l'educació.
I tot i així encara se m'ericen els pèls quan abans de deixar-me caure en el subconscient,
tancant els ulls, pens... quanta buidor!
que van cap aquí i en uns segons arriben més enllà.
Sons que demanen atenció,
que provoquen imatges i
fan néixer desitjos.
Entre paraules sé allò que em manca,
allò que somi cada nit abans d'entrar a nes llit,
aquest buit on sovint s'encargolen els llençols
que no són recollits per cap ànima.
Descansant de tants moviments i pensaments
que ennigulen actes que un no faria
em deix caure entre records que se mesclen
entre allò que un voldria i allò que un té.
Són paraules que la part racional no atura,
no filtra, i ni tan sols presta atenció.
Com si la repressió de les paraules hagués arribat al seu fi
es diuen coses que potser en altres moments no tendrien cabuda,
vetats per els rumors o per les flames de l'educació.
I tot i així encara se m'ericen els pèls quan abans de deixar-me caure en el subconscient,
tancant els ulls, pens... quanta buidor!
M'encanta... "Com si la repressió de les paraules hagués arribat al seu fi" tan de bó fós cert, i díguessim sempre tot allò tal i com és...però anem superant-ho! i això ens fa ser, cada dia, un poc més lliures. bss bonica, tot arriba.
ResponEliminacoses que es diuen amb paraules. Paraules que no diuen res. Paraules carregades de mel i de raó, de carícies a l'esquena.
ResponEliminaun cop més és preciós passejar per aquest lloc.
les paraules són com els mistos a cops, una encèn un foc inesperat... tot i que ho facin cada dia...
ResponEliminaLa buidor no té perquè ser lletja... de fet, crea bellesa amb les teves paraules.