22 de setembre 2011

Tal com ets


Saps què passa? Realment penso que no tens res a amagar.
Deixem el passat allà on és, enfora... ben enfora.
Està clar que som el que som pel que hem viscut,
però tot és moldejable i canviant.
Facem del nostre lloc d'encontre un raconet on poder canviar 
tot allò que no ens agrada, posem-hi un baul on tancar les penes
i deixar podrir-se aquella gent i mals que ens han romput per dindre.
Però obre amb mi una finestreta ben petita per on poc a poc
entri llum i ens torri les pells...
No sé si serà etern, però aprendrem un de l'altra.
Farem viatges cap a la Lluna i ens contemplarem
en uns anys pensant que el que és important és que ens estimam
tal com som.
I així és, tal com ets....


16 de setembre 2011

Nit de l'art '11. Palma de Mallorca.





Segons l'Institut d'Estudis Catalans:


2.   LLAÜT LLAGUT m. 
|| 1. Embarcació de poc tonatge (des d'una fins a cinquanta tones), ormejada de vela llatina i devegades d'un floc anomenat pollacra, i destinada a la pesca i al cabotatge; cast. laúd. Segons la finalitat a què es dedica, pren les adjectivacions de llagut pescador, ll. fruiter, ll. llagoster, ll. palangrer, ll. viatger, etc. Laut de barcha qui no port gouern, Leuda Coll. a. 1249. Foren ordenats tots los lahuts marítims, Pere IV, Cròn. 343. Exint de la galea, volents exir en terra, volguem posar lo peu en la banda de un lahut, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 550). Féu la via de mar e ab un llaut se'n anà la via dels pagesos, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 262).
|| 2. Vehicle rossegadís per a viatjar per damunt la neu (Erill, ap Krüger, BDC,xxiii, 226).
    Fon.: 
ʎəút (bal.); ʎəɣút (or.); ʎaɣút (occ.); ʎaút (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: llaütàs, llaütarro.—b) Dim.: llaütet, llaütetxo, llaütel·lo, llaüteu, llagutó, llaütiu.—c) Pejor.: llaütot.
    Var. ort. 
ant.: lehut (doc. a. 1363, arx. mun. de Barc.); leut (doc. a. 1452, BSAL, ix, 335).
    Etim.: 
probablement és el mateix llaüt art. 1, amb canvi de significat degut a la semblança de la caixa d'un llaüt instrument musical amb el buc de les embarcacions esmentades.













Quins records de dies començats a les quatre i mitja del matí per anar a pescar amb mumpare... 
No només és art, són records i moments! 




Nit de l'art '11. 
Fins l'any que ve!

05 de setembre 2011

Tan real com els somnis mateixos






El somiava, el veia i el podia tocar com si tot surrealisme fos empíric, com si tot el que veiés fos tan real com ella mateixa i el que sentia.

Ella el va veure passar.
Instantàniament les mirades quedaren aferrades, es parlaren, es sentiren, es desnuaren una a l'altra. Ella pensà que algú havia entrat al seu interior sense  demanar permís, sense tocar a la porta, i el que era més perillós: havia deixat a dintre seu un rastre que no podia esborrar. Però ella, na Lluna, si d'alguna cosa pecava era de tenir els murs massa alts i massa forts amb ella mateixa; i en aquell mateix moment, quan va veure que els seus ulls quedarien eternament mirant-lo, va davallar la mirada i va fer com si no haver-lo vist. 

Mirada a terra.

Es va maleir durant el que per ella foren eterns minuts, abismes a dintre el seu cap.
Va pensar que tot en aquell camí era perdut,
les seves barreres havien funcional tal qual ella havia volgut. Maleïdes!
Però el que ella no sabia es que la seva mirada també havia deixar arena en aquell mar,
les seves petjades no havien estat esborrades per el seu mar enfurit,
allà a fora hi havia roques més valentes i amb molta més frescor que la seva.
En aquell petit moment ell l'agafà de la mà i fent-la fer mitja volta la mirà altra cop als ulls. 



Silenci.

Batecs...

Batecs...

Batecs, batecs...

Batecs, batecs, batecs, batecs,
batecs, batecs, batecs, batecs...

Els llavis s'uniren i ella desitjà poder navegar eternament en aquell mar de sensacions
on el vent no eren més que les lletres que guiarien el seu camí,
el seu destí, la seva estació final.

Batecs, batecs, batecs, batecs,
batecs, batecs, batecs, batecs...

Batecs, Batecs...

Batecs...

Batecs...


Una mirada.