Tant deman quan et dic que m'agradaria
veure't tots es dematins i retrobar-te als vespres?

No deman molt més,
potser és un bon principi.

Un dia dolent, un dia sense tu.

Dolent és acostumar-se a una pell, 

a un tacte, a unes carícies...

Dolent és necessitar una veu,

unes paraules, un missatge...

Dolent és voler sentir una respiració,

uns alens, uns gemecs...

Dolent és la gelosia cap aquells que et tenen aprop,

d'aquelles que et desperten els sentits, dels llençols que t'acaronen...

Dolent és tenir espai al llit,

no compartir somnis, no compartir despertars.

...Tot lo dolent és el que manca quan l'altre no hi és,

el que no tens els dies d'absència i que és el que et fa 

viure els dies de plenitud i presència.

Incertesa

I per moltes voltes que hi faci sempre acabo pensant el pitjor.
Potser un dia el vent t'arrossegarà més enllà,
a un lloc on ses ones siguin dolces
i s'arena pinti sa teva pell blanca tot deixant-la
més suau que el que pot arribar a ser avui.

Un lloc on descobresquis nous cossos plens de
reconets inhabitats on es necessita sa teva presència i delicadesa,
llocs on tan sols ses teves mans arriben i que els teus pensaments acaricien.

Tenc por d'un dia despertar i saber a ciència certa que has fuit,
que ja no res té importància i que he tornat a fallar.
He tornat a caure a aquell forat que em retorna
al lloc d'on em va costar sortir,
córrer darrera de tu per agafar-te de sa mà i dir-te:

No fugis, vine amb jo... provem-ho.






*Fotografia: Moulin Rouge, París (2011). Caterina

Fes les maletes i fuig enfora.

Allà on les nits no siguin eternes

i on la mar pugui cobrir-te no més que els genolls

els vespres en que et sentis sol 

i només sa Lluna pugui saber de tu.

Dies en que et puguis torrar d'un costat i un altre

allargada a s'arena mentres sents ses ones com protesten

quan xoquen amb ses roques tot fent el mateix so

que les teves idees intentant escapar del teu cos.

Somia amb tot allò que voldries tenir i que tan et costa

perque potser l'aigua algun dia et taparà més que els genolls,

la monotonia haurà expulsat les idees i ja no tendran cabuda al teu cap,

o potser no tendràs temps de fer passar s'arena entre els dits.

No tot és tan gran com pensem,

desitja-ho i lluita per tenir-ho.

Fins i tot la Lluna és possible.