21 de juny 2011

infantesa



Simplement tornar enrrera. 
Recuperar aquells moments d'alegria quasi constant,
d'atencions enriquidores i carregades de tendresa.
Dies en que els braços em duien per tal de no mullar-me els peus,
viatges a llocs desconeguts on em feien créixer.
Moments de rialles a dinars familiars on hi érem tots, no me'n faltava cap.
Però poc a poc van anar partint, uns abans que d'altres,
abans d'hora.

No demano tornar enrrera per rectificar tot allò que hagui fet malament,
és igual! Això ja m'és ben igual!
Només hi tornaria per poder assaborir cada un dels bons moments
i disfrutar-los i sentir-los més del que ho he fet,
per tal de poder entendre que els bons moments són únics 
i qui sap si potser aquell era el darrer que passàrem junts.


Ho va ser en molts casos, 
i tot i l'absència d'acomiadaments
sabeu que sempre estareu dins jo. 
Farem tornar la infantesa d'una manera o altra.

2 comentaris:

  1. És mentida que la infantesa no es pugui perllongar tota la vida. Si tens curiositat, juguera, espontaneïtat, no tens por al fracàs,ets atrevit-da, ets una mica inocent......... segueixes essent un infant com aquest que escriu.
    Una abraçada infantil

    ResponElimina
  2. Saps, llegin-te no se vem be perque em venia al cap la canço de sopa de cabra que diu "podre tornar enrera, quan sigui massa tard...."

    ResponElimina