Qui s'assembla als seus no fa mal a ningú... o això diuen!

T'he dit alguna vegada el que sent per tu?

El que realment signifiques per a mi?

No, crec que mai hem tengut l'oportunitat

d'obrir la porta del cor.

Encara record quan jo era petita. Sempre sobre meu,

intentant donar el millor de tu per tal de

fer-me una vida bonica i de somni.

Sí, n'estic seguríssima. Has desitjat el millor camí

per a mi. Sempre fent el possible per llevar-me

les pedres del camí... I si queia, tu m'aixecaves.

Tal vegada ha arribat el moment en que comences a

desaparèixer, i jo he de veure les dreceres.

Però no et vull perdre.

I per això he pensat que t'ho podria dir d'aquesta

manera. Un sentiment que sempre romandrà al

cor, al cap i al paper.

M'hauria agradat molt haver tengut el valor

per fer això fa molt temps però, com deia abans,

el temps passa. Però crec que ha vangut la

pena ja que el missatge és clar i surt del cor.

Per sempre.

A mumare.

*Escrit que sorgí d'una nit de baralles entre dues fieres i el qual fou publicat al llibre de Recull de Literatura Jove de l'Ajuntament de Palma el 2005. Caterina Terrassa.