Qui no ha sentit certa buidor en trobar-se sol mirant la televisió a altes hores del vespre.

Qui no ha desitjat estar acompanyat en algun moment d'enyorança

en el que el desig i la pell dominaven en gran mesura a la raó.

Qui no ha plorat per la fredor i buidor en pensaments i descansos.

Qui no ha volgut cridar tot allò que fa temps que amaga i que no té paraules per explicar.

Qui no ha somiat tot allò prohibit i desitjat alhora.

Reviure els sentiments i records no té preu, té pena.

I de tan en quan el passat intenta superar el present, però amb grans esforços

els desitjos són imposats amb gran estima i dedicadesa.

Esper fer les coses bé, només això.